Un any més, Castalla s'ha tornat a vestir de festa al Setembre. Les plaçes, els carrers, les comparses, les capitanies i els balcons s'han guarnit per a rebre este món de passió, música e il•lusió. I un any més, l'espectacle ha sigut la millor bandera de Castalla, el millor regal a la Mare de Déu de la Soledad, que ha rebut un nou homenatge del seu poble.
I tot va començar, com sempre, amb l'Olleta. Els primers pasdobles ens fiquen el gust en el cos. El sopar ens fa pensar que estem bojos, que no és normal el que està passant esta nit en la Comparsa. I el cercavila es convertix en una pista de ball gegantina on cada un es defén com pot de les espentes i les xafades. És el ritual previ perquè l'1 de Setembre desperte d'una “mascletada”. Es “l'Arranc”, i això vol dir que l'Entrada ja està ací.
Per fi les cinc de la vesprada. Els estendards obrin el camí, i darrere, la nostra Comparsa. Enguany “La Raspa” va davant, obrint el pas a centenars de Mariners que desfilen amb el seu orgull fester. Tancant la Comparsa va la capitania de “Simbad i els Marinos”. Carlos, Carpi, Berbe, Pascual, Ricardo, Adel, Víctor i Sergio van damunt d'un impressionant galió. Cares de goig i d'emoció, les mateixes que la de Mª José, la nostra Dama, que tanca esta entrada amb la resta de Dames i la Reina de Festes, Ana.
La conclusió de l'Entrada, dóna pas a l'acte més antic i possiblement més volgut de les nostres festes, “La Baixà”. Èxit de tiradors (quasi trenta), i èxit de participació de festers, que un any més, baixen acompanyats de valsos i masurques, obrint-li pas a la Patrona. És la millor manera de tancar este primer dia de festes.
El dia dos, o “primer dia de trons”, trobem la primera diana i el primer esmorzar. Una vegada més, és digne de menció, l'afluència de Mariners a les dianes, cosa que fa que un capità se senta més abrigat si és el cas. Cap al migdia, és el moment, de nou, de la pólvora. Tirs en l'alardo, que acaben amb el ball de Banderes. A la vesprada, la guerrilla dóna pas a una Ambaixada que al Bàndol Cristià, li costa el Castell.
Després, la Processó del “Passeig” tanca un dia complet. La Patrona, de nou en l'Església, i els festers, uns a descansar i altres a continuar la festa, que queda molta nit per davant. A estos últims, la nit els passarà factura i el dia 3 no podran matinar. Es perdran la diana i l'esmorzar. Una llàstima.
El dia 3, els que si que s'han despertat, tenen un dia per davant, on l'absència d'actes, és la nota predominant. Tan sols la desfilada infantil trenca el silenci de les músiques. És l'hora dels més jóvens, alguns d'ells amb mesos de vida, o inclús dies. Són el futur de la festa. Els xiquets tenen una innocència especial i això se nota quan es veu passar. El temps farà, d'eixa innocència, pació. Ara no saben molt bé que fan ací. Temps al temps.
A la vesprada, el Bàndol Moro obri l'Ofrena. Grocs, Vells i Mudèjars són els primers a recórrer l'Avinguda. Darrere, la Marina. Un impressionant espectacle d'esquadres que desfilen amb un perfecte orde. Tanca la Comparsa, la Capitania, amb una gran àncora de flors. L'arribada a l'Església, és un moment que mai podran oblidar. Són rebuts amb tots els honors del Capità. Uns minuts de Marxa Cristiana que li trauen les llàgrimes a qualsevol, i els nostres Capitans no són menys. Una vegada més, la Comparsa no li falla als seus, als que porten la bandera i que representen tots els Mariners.
El dia 4, “segon dia de trons”, l'expectació dels que seran els nous capitans, es trenca després de l'esmorzar. La directiva es reunix. Els comentaris són diversos, i finalment, es dóna a conéixer. “Ali petxina i els 40 mejillons” ens representaran en el 2004. Alardo, ball de banderes, i cessió de bandes. il•lusió i alegria per a les noves Capitanes. Pena, molta pena, per als que encara són Capitans. Així és la festa. L'aigua cau des de bona matí, amenaçant la Guerrilla i l'Ambaixada que ens ha de tornar el Castell. Finalment, es cel.lebra, i el Bàndol Cristià recupera la clau de Castalla i el primer lloc en la desfilada de la Processó de “La Pujà”. Ara sí. És l'últim acte. El nucli antic de la ciutat escolta les últimes notes, i veu pujar a la Marina, als Capitans, a Mª Jose,….La Mare de Déu de la Soledad tanca la processó. És el moment de les despedides i de les llàgrimes, el moment del “Adéu amb el cor” i del “Visca els Capitans”. El moment de despedir a Mª José. I una vegada més, esta Comparsa no falla, i fa que este últim moment siga especial per a ella, per a Mª José. I per a ells, Carlos, Carpi, Berbe, Pascual, Ricardo, Adel, Víctor i Sergio. Enhorabona a tots i VISCA LA MARINA.
