HISTORIA DE LA COMPARSA

Alguna vegada t'has preguntat d'on vénen les festes de Moros i Cristians?

En general els cronistes festers de la Comunitat Valenciana, coincidixen en el bàsic, si bé, es troben certes discrepàncies.
La lluita que representa les festes entre Moros (invasors) i Cristians (reconqueridors), després d'una sèrie de batalles amb parlament i posterior rendició, té les seues arrels en els pobles primitius.
D'ací que en les costes de Llevant, que sempre han sofrit les invasions d'altres pobles, els nostres antecessors hagueren d'estar en contínua lluita per a sobreviure

La base principal de les nostres festes, és la invasió musulmana de l'any 711.

Estos llargs segles on les tropes de la mitja lluna van ser les grans dominadores, unides a llargues etapes de pacífica convivència i posterior reconquista per les tropes cristianes, són moments claus en la nostra història.
És ací on trobem semblança entre aquells dies i els actes que hui representem, per exemple, l'entrada per Tarifa de les Hosts de Mahoma, (Entrada de Moros), escaramusses i batalles, (guerrilles d'arcabucería), els parlaments i posterior caiguda de les ciutats, (Ambaixada del Moro), les etapes on va regnar la convivència (Processons), i el final de la reconquista amb la presa de Granada, (Ambaixada del Cristià)

Un altre important aspecte de l'origen de les nostres festes, és sens dubte el religiós.

Si ja la reconquista va ser una lluita entre religions, este motiu cobra major importància al celebrar els diversos pobles les festes en honor al seu Patró o Patrona.
És per això, que la part principal de les festes, eren les processons de pujada o baixada del dit Patró al seu santuari, o de passeig per els principals carrers de la localitat. Estes processons eren organitzades per confraries o milícies.
De fet, es creu que eren estes milícies, les que armades amb arcabussos i mosquets, acompanyaven disparant les seues armes tant a les autoritats com al Patró en els dies de grans solemnitats. Posteriorment, amb la desaparició d'estes milícies, els seus membres van formar companyies, que a partir d'este moment eren qui disparaven en els anteriorment mencionats actes solemnes.
L'extensió d'estes companyies, se li deu en part al Rei Carles III, que al prohibir el 15 d'octubre de 1771 l'ús de la pólvora en l'interior de les poblacions, va motivar que moltes d'elles enviaren documents de protesta, ja que la pólvora era i és un dels principals pilars de les nostres festes. Estes protestes van derivar en l'autorització a Castalla, entre altres poblacions, a l'ús de nou de la pólvora, per part de Carles IV, al 1804.
El pas de les milícies a companyies i posteriorment a comparses va ser prou problemàtic, però es creu que estos grups van ser engrossint les seues files i vestint trages cada vegada més cridaners, per a a poc a poc formar una altra companyia antagonista.

Totes estes dades generalitzades sobre les festes de Moros i Cristians, ens porten ara a centrar-nos més en la història de la Castalla festera, el saber com els nostres avantpassats van implantar les festes que hui disfrutem
nosaltres en la nostra localitat.
Un dels traços que anteriorment hem vist, és la pujada o baixada del Patró al seu santuari amb salves d'arcabucería. Este acompanyament, que ha desaparegut en la gran majoria de les poblacions, es conserva a Castalla com un dels actes més importants i significatius de les nostres festes.
Una de les altres dades més importants que es conserven sobre la formació de les anteriorment citades milícies o companyies a Castalla, és un llibre trobat en el Convent de Sant Francesc, en el que es pot llegir: “En 1745 una representació d'arcabucers va anar disparant salves, el dia 26 de Febrer i el 9 d'Octubre en la inauguració de l'Ermita de Sant Antoni (Hospital vell)”.
Es desconeix si en el consell de Castella figura l'expedient de Castalla, pel qual diverses poblacions van obtindre la llicència per a disparar en festes locals, però donada la major importància que ha tingut la nostra ciutat sobre algunes poblacions que si tenen el document, es creu que per descomptat, Castalla també lo el va obtindre.

Centrem-nos ara en els nostres orígens, en com va nàixer la Comparsa de Mariners.

Segons indicis, en la fundació de la nostra Comparsa, van tindre gran importància els “senyorets” de l'època, ja que la seua ajuda i finançament va ser fonamental.
Inclús la gran majoria dels primers comparsistes, van ser treballadors d'estes famílies. El posterior manteniment per part d'estes famílies va ser importantíssim perquè nostra Comparsa no desapareguera.
De fet, durant molts anys les banderes es guardaven en les cases d'estes famílies en símbol d'agraïment. Hui en dia, i com a acte simbòlic una de les banderes es deixa en la casa d'una d'estes famílies després de la Processó de "la Pujà", amb la que conclouen les nostres festes.
Estes famílies, també deixaven els seus trages a aquells festers que no se'l podien
costejar. Apuntar també com a dada característica de la importància d'estes famílies, que des dels primers anys de la fundació de la Comparsa, i fins fa pràcticament uns 50 anys, que el refrigeri de l'últim dia de festes, se celebrava en la casa d'estes famílies.

La celebració de les festes l'1 de Setembre, es deu a dos possibles raons. La primera, és per descomptat, el que la nostra Patrona, la Mare de Déu de la Soledad, celebre la seua onomàstica el dia 2 de Setembre.
La segona, es deu simplement al treball dels agricultors en aquells anys. Des de la sega i posterior batuda del blat en ple estiu, i fins a l'arreplegada dels fruits al Setembre, hi havia uns dies de relativa calma, que s'aprofitarien per a celebrar les festes majors.
Cap de les dos raons està confirmada, encara que pareix tindre més força la primera.
Les dificultats econòmiques de l'època, van influir sens dubte en el desenrotllament de la Comparsa, ja que a causa d'esta escassetat econòmica, a penes hi havia comparsistes, i els pocs que havia eren aquells que treballaven la terra dels “senyorets”.
És per este motiu, que molts anys la Comparsa no tinguera Capitans voluntaris, amb la qual se tènia que fer càrrec dels gastos extra que tot això ocasionava, ja que el no tindre Capità representava el no poder eixir eixe any a les festes i perdre tots els drets del que es coneix com “Comparsa de Càrrec”.
Este fet va perdurar fins fa 50 o 60 anys, quan la Comparsa va començar a ressorgir.
Des d'aquells primers anys fins als nostres dies, és indubtable que el trage ha sofrit un important canvi. Es diu que el trage que portava la Companyia del Rosario era brusa roja i pantaló blanc o blau.
Este trage s'utilitzaria aproximadament des de 1780 fins a 1800. Més tard es trobarien unes fotografies sense data, però anteriors a 1900, en les que es veu que el trage seria possiblement, casaca roja o blau, pantalons vellutats i barret.
Més tard, una altra fotografia datada l'any 1912, mostra un preciós trage de la Reial Marina Anglesa.
Este tipus de trages van ser els que es van portar fins a l'any 1946, any en què la Comparsa va visitar el poble de Petrer, on també hi havia Mariners.
Els Mariners de Petrer, lluïen el clàssic trage blanc de la Marina Espanyola. Este tipus de trages va desaparéixer sobre 1970, quan es van començar a traure casaques i capes. En els posteriors anys i fins als nostres dies, els nous dissenys i el colorit dels trages, obri un immens ventall de possibilitats, que les esquadres marineres han sabut aprofitar a la perfecció.

Article tret del llibre del 2on Centenari de la Comparsa